Junts x Sant Cugat:
atureu la matança
L'Ajuntament vol fer una matança de cotorres i coloms, cruel, inútil i injustificada. Encara som a temps d'aturar-ho.
Asfíxia per CO2:
crueltat extrema
De nit, els operaris s'acostaran als nius on dormen les cotorres amb les seves cries de poques setmanes de vida. Allà, forçaran que entrin en una malla aprofitant el seu pànic quan intentin fugir del niu.
Aterrides, les amuntegaran en sacs o caixes, provocant-los lesions. Les carregaran en un vehicle i hores després, les tancaran en una cambra per gassejar-les.
El CO₂ els cremarà les vies respiratòries i els farà sentir que s'ofeguen. Els faltarà l'aire i, conscients, lluitaran per respirar: batran les ales, xocaran entre elles i convulsionaran fins que perdin el coneixement. Finalment, moriran asfixiades.
⚠ Contingut sensible. Mètode de sacrificis amb asfíxia per CO₂. És el mateix mètode que el contracte preveu aplicar a les aus de Sant Cugat. Imatges de: JOEYCARBSTRONG INVESTIGATIONS, DIRECT ACTION EVERYWHERE, FARM TRANSPARECY PROJECT, L214 ÉTHIQUE & ANIMAUX, ANIMAL LIBERATION, IGUALDAD ANIMAL.
La pròpia autoritat europea, l'EFSA, ho afirma: el CO₂ provoca «dolor, por i angoixa respiratòria» abans de la pèrdua de consciència.
Un mètode que provoca aquest patiment és, per definició, incompatible amb el benestar animal, i res no justifica infligir-lo. Menys encara quan es tracta d'animals que no representen cap amenaça, que cap llei estatal o europea obliga a matar, i quan existeixen alternatives ètiques i eficaces.
Matar és malbaratar diners públics
Les cotorres de Sant Cugat formen part d'una població molt més gran, distribuïda per tota la comarca. Si en mates unes, n'arriben d'altres dels pobles veïns i n'ocupen el lloc. Per això, encara que es matessin totes, en uns mesos la població tornaria a ser la mateixa.
A Madrid en van exterminar milers en dos anys, s'hi van gastar milions d'euros, i encara en tenen: una despesa que es perpetua i que no assoleix el seu objectiu.
A Barcelona, en quinze anys, es van exterminar 227.479 coloms sense cap efecte: la població encara va créixer un 39,7%.
Matar és cruel, és car i és inútil. Llavors, per què ho fan? Perquè qui pren la decisió no és qui hauria de prendre-la. Una qüestió política ha quedat en mans d'un criteri tècnic esbiaixat, que decideix el que no li toca, contravé el programa de govern i s'aprofita que el benestar animal, en política, interessa poc i es coneix menys. Ho vam advertir fa més d'un any al regidor de Benestar Animal, Carles Brugarolas. I el temps ens ha donat la raó. En mans de qui estan els animals de Sant Cugat? Quina serà la pròxima espècie assenyalada?
L'alternativa ètica:
control sense matances
El control de la població es pot fer sense matar, amb mètodes no letals adaptats a cada espècie.
Per a les cotorres: el punxat d'ous
Es perforen els ous al mateix niu, in situ, perquè no eclosionin. Com que es deixen al niu, els adults els continuen covant, cosa que frena la posta de reemplaçament; i no cal capturar ni retenir cap animal. A més, en no eliminar cap adult, no es crea el buit ecològic que atrauria cotorres d'altres poblacions.
S'aplica directament al niu, sense capturar cap animal. Impedeix el naixement de cotorres noves i fa baixar la població de forma gradual, sense el buit sobtat que deixa la matança i que de seguida omplen cotorres dels pobles veïns.
No mata, no captura i no reté cap animal. És la gestió ètica, no letal ni cruenta que Junts va prometre al seu programa de govern.
La proposta de gestió ètica s'estima en uns 3.000–3.500 €/any de mitjana, i és una despesa decreixent: cada any cal punxar menys ous, perquè la població va baixant.
I funciona. Una modelització feta el 2022 per a Sant Cugat, amb els paràmetres científics de referència, projectava què passaria amb el punxat d'ous:
Com més esforç s'hi dedica, més baixa la població: fins i tot amb un esforç moderat se supera l'objectiu de reducció del 15% que fixa el propi Ajuntament. I costaria, de mitjana, uns 3.000–3.500 € l'any segons l'esforç.
Per als coloms: nicarbazina i dissuasió
Per als coloms hi ha la nicarbazina (Ovistop®), un anticonceptiu que es posa en el menjar i que redueix la natalitat sense matar ni capturar cap ocell. L'estudi més ampli —8 anys d'aplicació a 24 municipis de Catalunya (González-Crespo, Wildlife Research, 2024)— va registrar una reducció sostinguda, de mitjana, del 12% anual de la població, i conclou que és un mètode selectiu que no afecta altres espècies.
A més, el control dels coloms passa per mesures dissuasòries amb la instal·lació de sistemes d'exclusió física als punts conflictius. Es gestiona el problema sense haver de matar.
La clau, en tots dos casos, és la constància: aplicar aquests mètodes de manera sostinguda i ben feta.
És exactament el que demanem a l'Ajuntament: suspendre les accions letals i substituir-les per accions de gestió ètica que van prometre.
Les mentides de Junts per Sant Cugat
Al seu programa de govern, Junts es va comprometre amb tot Sant Cugat a una gestió ètica, no letal ni cruenta, de la fauna urbana. Ens van mentir. A tots.
Apostarem per l'adopció de sistemes ètics, no letals o cruents" — Programa de Junts per Sant Cugat, punt 639
Ple ordinari de Marc 2026 - CUGAT TV
Ara, sense cap mena d'escrúpols, han decidit iniciar la captura i la matança d'animals.
Avui són les cotorres. Però normalitzar aquesta barbàrie obre la porta a estendre-la, demà, a d'altres espècies amb qualsevol pretext. I ja hem vist que els costa ben poc fabricar una emergència on no n'hi ha cap.
I per defensar aquesta decisió, la regidora de Junts, Núria Fernàndez, va mentir al Ple municipal, responent a la pregunta sobre per què no es prioritzen els mètodes no letals que exigeix la llei:
La llei no obliga a matar
Ens obliguen a erradicar-les. […] Si no seguim aquesta llei, el que fem l'Ajuntament és una negligència.
Mentida El RD 630/2013 (art. 10.1) diu "de gestión, control y posible erradicación": eliminar és una opció possible, mai una obligació.
El punxat no captura cap animal
Una vegada agafem l'animal, no el podem retornar. (sobre punxar els ous)
Mentida El punxat d'ous es fa al niu, in situ, sense capturar ni retenir cap animal. La prohibició que invoca no hi té cap relació.
No van estudiar les alternatives
Les hem mirat totes, totes les accions no letals. […] Però ho hem fet tot.
Mentida La Memòria justificativa del contracte —80 pàgines— no conté ni una sola anàlisi de les alternatives no letals.
No són només les cotorres
…en aquest nostre cas és per la cotorra argentina, només la cotorra argentina.
Mentida El contracte (Lot 2) també inclou els coloms, i amb sacrifici: el plec n'exigeix fins i tot «el certificat veterinari del sacrifici dels coloms capturats».
Una espècie més del nostre entorn
Les cotorres són aquí per l'acció humana: van ser abandonades o perdudes, víctimes del comerç de mascotes, i fa més de 50 anys que conviuen entre nosaltres. Són animals extraordinaris: l'únic lloro que es construeix el seu propi niu, i ho fa en comunitat. Viuen en grup, crien en parella i fins i tot tenen una «empremta de veu» pròpia per reconèixer-se.
Cap estudi científic demostra que la cotorra argentina sigui una amenaça per a la nostra fauna autòctona. De fet, n'hi ha que documenten com els seus nius poden facilitar la nidificació d'altres ocells autòctons. Davant la manca de proves, l'estratègia ha passat a invocar «riscos potencials»: si la realitat no t'agrada, te n'inventes una altra. Però repetir interessadament una falsedat és una vergonya, i per molt que es repeteixi no la convertirà mai en veritat. I val la pena saber qui n'alimenta l'alarma: alguns dels científics que en remarquen els perills tenen, alhora, empreses que viuen de capturar i sacrificar fauna.
Són un risc sanitari: poden transmetre malalties.
«Potencial» vol dir hipotètic, no real. Justificar una matança amb un risc que aquí no s'ha materialitzat mai és com dir que cal sacrificar tots els gossos perquè tenen paràsits que poden afectar els humans.
Els nius són un perill.
Quan es detecta que un niu pot esdevenir un risc real, una cosa que no passa de la nit al dia i es pot planificar, es pot retirar puntualment, sense cap necessitat de matar els seus ocupants.
Els desequilibris que provoquem els humans no es resolen matant-ho tot. La cotorra ja forma part del nostre entorn, com el pardal o la merla: és hora d'aprendre a conviure-hi.
Converteix la indignació en acció: atura la matança
En un minut pots ajudar a aturar la matança. Tria com:
Envia el correu de protesta
El text i els destinataris ja estan preparats. Només has d'afegir el teu nom i enviar-lo.
Fes córrer el cas
Com més soroll, més pressió. Comparteix aquesta pàgina amb la teva gent i pel teu barri.